diumenge, 21 d’abril de 2013

Una mirada al passat

"No has canviat gens...!". Va ser la frase estrella de la trobada d'ahir. La veritat és que sempre havia sigut una mica ranci amb aquestes coses i no tenia excessiva curiositat per les trobades d'antics alumnes de l'escola, però aquest cop, potser per la xifra rodona (aviat farà vint anys que vam acabar), o potser per la paternitat, em va fer una il·lusió especial anar-hi i retrobar antics companys, la majoria d'ells desapareguts per mi durant vint anys.

Suposo que qui més qui menys, tots juguem un rol diferent en funció de l'entorn on ens trobem. Els personatges que tenen la sort de ser més genuïns tendeixen a no alterar gaire el seu paper, i els que tenen (o tenim) més problemes d'autoestima tendim a adaptar-nos més a cada situació. Això no vol dir que siguem persones diferents, però està clar (i trobo que és fins a cert punt natural) que la confiança, el llenguatge, el grau de coneixement mutu o les vivències experimentades conjuntament ens conviden a obrir-nos d'una manera diferent en cadascun dels ambients. Aquests dies previs a la trobada m'ha estat inevitable pensar i intentar recordar quin era el meu rol, el meu personatge en aquell grup, i preguntar-me què passaria quan ens trobéssim. Mantindríem aquell paper? Tornaríem a ser el personatge que érem? No es pot dir que aquelles persones siguin unes desconegudes per a tu, però dels 13 als 33 han passat tantes coses que podria ser com trobar-te amb gent totalment nova... El resultat, com sempre, no es pot universalitzar. Ahir a la nit em vaig retrobar amb persones que "no havien canviat gens", que parlaven igual, es movien igual i tenien actituds fàcilment extrapolables a les de la preadolescència; però també em vaig trobar persones que no reconeixderia si ens creuéssim pel carrer i que només després de molt parlar-hi m'evocaven aquell o aquella amb qui havia compartit aula vint anys enrere.

En qualsevol cas, estic molt content d'haver-hi anat. Va ser una trobada molt bonica.

1 comentari:

  1. Tampoc no em fan gràcia aquestes trobades. Potser tu vas tenir la sort d'anar a classe amb bona gent que t'ha agradat retrobar ara, encara que no els hagis fet cas tot aquest temps. Jo vaig anar a un d'aquests sopars ja fa uns anys i el que em vaig trobar em va desagradar profundament. Parlant clar, quan va acabar el sopar, els nois van proposar anar a una famosa casa de putes de la comarca. Jo me'n vaig anar cap a casa i desconec si era de veritat que ho deien, però no m'estranyaria. La meva resolució va ser no tornar-los a veure mai més.

    ResponSuprimeix