dimarts, 21 de gener del 2014

Mulet: Combatre el fanatisme amb fanatisme


J. M. Mulet acaba de treure un nou llibre, aquest cop sobre alimentació. No voldria per res del món fer-li publicitat, però saber que quasi ningú visita aquest bloc em permet rajar amb certa llibertat i sense temptacions de reescriure el text perquè soni més refinat.


Jo no em llegiré el llibre. No vull dir que en algunes coses J. M. Mulet no tingui raó, però desconfio d'aquesta obsessió malaltissa per disparar aferrissadament contra tot allò que faci certa olor a "alternatiu", sense esmerçar ni mitja quilocaloria en criticar (ni que sigui de forma constructiva) algunes de les conseqüències nefastes que té la opció que ell defensa. És cert que estem davant d'una maera o d'una moda d'allò que és "alternatiu", però alguna cosa haurà fet créixer aquesta corrent de pensament, que durant molt de temps ha competit amb minoria davant de governs, grans indústries i mitjans de comunicació i, malgrat tot, ha anat acumulant seguidors. Segurament hi ha "teràpies alternatives" (el principal ase dels cops de J. M. Mulet) que són una enganyifa per fotre calers a costa de la por, però també la medicina convencional ha mentit deliveradament en nombroses ocasions per inflingir la por a la població i fer calers (molts més, per cert) a costa d'això. I el que és pitjor de tot: en ocasions ho ha fet avalada per suposats estudis científics, publicats en revistes d'impacte que s'haurien de fer mirar una mica allò del "conflicte d'interessos". En el cas de l'alimentació, és molt possible que algunes de les pors que prediquen els antitrangènics o proecològics siguin exagerades, però combatre aquestes exageracions alavant els transgènics i l'ús de pesticides em sembla una opció fanàtica i perversa. Sense ni tan sols entrar en el debat sobre la salut humana, és una realitat que l'extensió de les llavors transgèniques està empobrint la població de països com la Índia, i l'ús massiu i forassenyat de pesticides o d'agricultura intensiva ha contaminat aqüífers i ha saturat el mercat de verdures que sovint acaben als contenidors dels grans supermercats. És molt fàcil que et surtin seguidors de sota les pedres si dius que ets "natural" o "alternatiu", però també és molt fàcil que aplaudeixin les teves iniciatives per erradicar la fam al món si saps vendre motos com les de l'arros daurat. Sé que l'objectiu central del llibre de J. M. Mulet no és abordar els aspectes ambientals i macroeconòmics del model alimentari industrial, però escriure un llibre sobre el tema i no dedicar ni un sol capítol a parlar de les conseqüències negatives que ha tingut la industrialització desmesurada de l'agricultura, em sembla d'una miopia insalubre.

En fi, suposo que no deixarem mai aquesta filosofia de bàndols i d'etiquetes, de "jo sóc d'aquests" o "jo no crec en això", sense destinar cap esforç a agafar una mica de perspectiva i exercitar el pensament crític de debò, criticant els excessos d'altres corrents de pensament, però sent capaços de fer una bona crítica de la nostra pròpia. Com diu Claudi Mans en un post sobre aquest mateix llibre (més condescendent que el meu), treballs com aquest són parets de cementiri: "ni els de fora volen entrar-hi, ni els de dintre poden sortir-ne".

Comparteixo també la reflexió de Claudi Mans que diu que "cap creença assumida emocionalment pot ser modificada per la via racional". Però crec que aquells que s'erigeixen com a guardians incorruptibles de la rao s'haurien de plantejar perquè aquesta està perdent tants adeptes (i no s'hi val allò tan simplista de "lo natural vende").


3 comentaris:

  1. La primera crítica que et podria fer és 'com és que critiques tot això si no has llegit el llibre i no el penses llegir?'. No dubto que coneixes molt bé l'autor (jo no), però criticar-lo a arrel d'un altre post et resta credibilitat. Sense mantenir postures extremes cap dels dos, tampoc ens posarem d'acord perquè tu ets eminentment proecològic i jo no. És un tema ja molt suat i debatut, ningú no baixarà del burro. Com en tot, tothom que s'hi dedica busca fer diners, així que aquí no hi ha bons ni dolents, només postures, i cadascú tria la seva. Per pròpia naturalesa humana, la que no és nostra, és que està en contra nostre. I així anem fent. Ara, jo seguiré anant al McDonald's, i si em poso malalt aniré al metge, encara que no m'ho curi i m'atengui en menys d'un minut. Manies que té un.

    ResponElimina
  2. Potser sí que pot sonar una mica blasfem parlar d'un llibre sense haber-lo llegit, però aquest tipus de llibres no són cap sorpresa, sinó una forma més ordenada i completa d'expressar el que aquest senyor ja ha expressat mil vegades en posts, articles de premsa i entrevistes que he vist o llegit. D'altra banda, en el seu propi blog hi ha un breu resum de cada capítol que no deixa dubtes sobre el manteniment d'aquesta línia. Potser alarmaria menys dir "No em llegiré el llibre que ha tret JM Aznar sobre el dret a l'autoderminació perquè ja en conec la seva opinió i la considero parical i extremista". De fet, el divulgador Claudi Mans tampoc s'ha llegit el llibre, però en el seu cas aplaudeix que, davant de tanta moda "alternativa", es publiqui un llibre sobre alimentació que parli des d'un punt de vista científic. I no em sembla descabellat.

    És possible que hagi sigut molt dur en la crítica (de ben segur que alguna cosa bona se'n pot extreure), però d'aquest senyor només n'he sentit opinions que fan que cadascú s'enfili més al seu burro, i és llàstima que es publiquin llibres destinats a que els fanàtics de la industrialització quedin encara més cecs als seus propis errors i els fanàtics de "lo natural" tinguin encara menys interès en fer servir la ciència per a llegir el món.

    A tot això, gràcies pel comentari. M'ha forçat a un parell d'iteracions més en la reflexió.

    ResponElimina