dimarts, 21 de gener del 2014

Mulet: Combatre el fanatisme amb fanatisme


J. M. Mulet acaba de treure un nou llibre, aquest cop sobre alimentació. No voldria per res del món fer-li publicitat, però saber que quasi ningú visita aquest bloc em permet rajar amb certa llibertat i sense temptacions de reescriure el text perquè soni més refinat.


Jo no em llegiré el llibre. No vull dir que en algunes coses J. M. Mulet no tingui raó, però desconfio d'aquesta obsessió malaltissa per disparar aferrissadament contra tot allò que faci certa olor a "alternatiu", sense esmerçar ni mitja quilocaloria en criticar (ni que sigui de forma constructiva) algunes de les conseqüències nefastes que té la opció que ell defensa. És cert que estem davant d'una maera o d'una moda d'allò que és "alternatiu", però alguna cosa haurà fet créixer aquesta corrent de pensament, que durant molt de temps ha competit amb minoria davant de governs, grans indústries i mitjans de comunicació i, malgrat tot, ha anat acumulant seguidors. Segurament hi ha "teràpies alternatives" (el principal ase dels cops de J. M. Mulet) que són una enganyifa per fotre calers a costa de la por, però també la medicina convencional ha mentit deliveradament en nombroses ocasions per inflingir la por a la població i fer calers (molts més, per cert) a costa d'això. I el que és pitjor de tot: en ocasions ho ha fet avalada per suposats estudis científics, publicats en revistes d'impacte que s'haurien de fer mirar una mica allò del "conflicte d'interessos". En el cas de l'alimentació, és molt possible que algunes de les pors que prediquen els antitrangènics o proecològics siguin exagerades, però combatre aquestes exageracions alavant els transgènics i l'ús de pesticides em sembla una opció fanàtica i perversa. Sense ni tan sols entrar en el debat sobre la salut humana, és una realitat que l'extensió de les llavors transgèniques està empobrint la població de països com la Índia, i l'ús massiu i forassenyat de pesticides o d'agricultura intensiva ha contaminat aqüífers i ha saturat el mercat de verdures que sovint acaben als contenidors dels grans supermercats. És molt fàcil que et surtin seguidors de sota les pedres si dius que ets "natural" o "alternatiu", però també és molt fàcil que aplaudeixin les teves iniciatives per erradicar la fam al món si saps vendre motos com les de l'arros daurat. Sé que l'objectiu central del llibre de J. M. Mulet no és abordar els aspectes ambientals i macroeconòmics del model alimentari industrial, però escriure un llibre sobre el tema i no dedicar ni un sol capítol a parlar de les conseqüències negatives que ha tingut la industrialització desmesurada de l'agricultura, em sembla d'una miopia insalubre.

En fi, suposo que no deixarem mai aquesta filosofia de bàndols i d'etiquetes, de "jo sóc d'aquests" o "jo no crec en això", sense destinar cap esforç a agafar una mica de perspectiva i exercitar el pensament crític de debò, criticant els excessos d'altres corrents de pensament, però sent capaços de fer una bona crítica de la nostra pròpia. Com diu Claudi Mans en un post sobre aquest mateix llibre (més condescendent que el meu), treballs com aquest són parets de cementiri: "ni els de fora volen entrar-hi, ni els de dintre poden sortir-ne".

Comparteixo també la reflexió de Claudi Mans que diu que "cap creença assumida emocionalment pot ser modificada per la via racional". Però crec que aquells que s'erigeixen com a guardians incorruptibles de la rao s'haurien de plantejar perquè aquesta està perdent tants adeptes (i no s'hi val allò tan simplista de "lo natural vende").