dimecres, 10 d’octubre de 2012

De vegades, tots som gent

El diumenge passat feia un esplèndid dia de tardor, un d'aquells de cel blau, sol radiant i aire fresc. Em vaig calçar les vambes i vaig sortir a córrer per l'itinerari que la Diputació de Barcelona ha senyalitzat a la Vall d'Olzinelles. Òbviament, el dia no només era esplèndid per a mi, de manera que ja des del principi em vaig començar a trobar tot de gent gaudint del mateix itinerari. Famílies passejant, grups d'amics practicant senderisme, ciclistes de muntanya... Hi havia més gent allà que al carrer major del poble. Era una típica situació que en algun altre moment m'hagués pogut atabalar. De fet, em venen al cap un grapat de persones del meu voltant que haguessin respòs a l'escena arrufant el nas i deixant anar alguna cosa així com "això sembla la rambla!". Però no va ser així; lluny d'aquesta reivindicació de solitud, el primer pensament que em va venir al cap va ser de felicitat. Diguem que em va alegrar veure com tanta gent, cadascú a la seva manera, gaudia d'aquell paisatge d'una forma respectuosa i compatible amb els demés. Segurament és que durant els últims mesos m'he trobat quasi setmanalment amb la solitud de la muntanya i això m'ha fet veure que si el que busco és aïllament, ja sé per quins camins m'he de posar. El cas és que em vaig alegrar de que una escena com aquesta em provoqués un somriure, enlloc d'una arrufada de nas.



2 comentaris:

  1. Al cap i a la fi, encara seràs un ésser social i tot. Ara només falta que comencis a conèixer la música d'aquest segle, i ja et tindrem totalment adaptat!

    Que jo digui una cosa així també té collons...

    ResponSuprimeix
  2. Molt bo... Sembla que si, que poc a poc vaig sortint de la cova. I en l'aspecte musical, no em reconeixeries. Recordes que després de descobrir els Beatles vaig arribar fins a l'època de Cindy Lauper? Doncs ara ja vaig pels Cranberries!! El dia que menys us ho espereu, em planto al s.XXI... ;)

    ResponSuprimeix